Una petita maduixa solitària espera que algú se la mengi. És la única esperança que té per poder-se expandir. Les femtes d'aquest algú li permetran l'exploració d'altres territoris, en el millor dels casos.
La maduixa té un únic objectiu i la paciència serà l'estratègia que haurà d'adoptar per aconseguir-lo.
Parlo per mi per no generalitzar amb tota l'espècie de l'Homo sapiens. Amb un sistema nerviós molt desenvolupat i un cervell que és capaç de crear moltes associacions amb tots els estímuls percebuts i que a part d'això és capaç d'imaginar coses que ni tan sols existeixen. Aquí comença el problema de la prioritat, saber prioritzar aquelles coses que més ens agraden, deixant en segon lloc aquelles que no ens aporten tantes coses, sumant-li el problema de la perseverància, saber tenir una continuïtat amb una cosa que has triat a llarg termini, però que en el moment et treu temps per fer altres coses que t'ocasionen plaer a curt termini.
Buaaa i afegeix-li la pluja impressionant d'idees i projectes que se't presenten al cap cada moment, doncs jo la veritat no dono a l'abast. Crec que ha arribat l'hora de posar un límit en el que puc fer i el que no, però és que sóc molt polifacètica i m'agraden moltes coses.
Ahir a la nit vaig somiar que ja tenia una llibreta plena d'idees que se m'ocurrien per la nit, cada nit m'havia d'aixecar per apuntar les coses que em passaven pel cap. Llavors vaig començar a vendre idees... i aquest somni m'ha donat una idea, jejeje.
Crec que podriem entre tots anar deixant constància d'aquelles coses que se'ns ocurreixen que podrien ser útils per canviar una mica les coses, o simplement per passar-ho bé, així si algú no pot dur a terme el seu projecte, li pot passar a alguna altra persona que disposi del temps i recursos per poder fer-lo....
Bessitos enormes a tots!!
Entrades
