Moment per dir: us estim!!!!

No m'havia agradat gairebé mai el nadal, fins que li he pogut donar un significat, per a mi molt important. Vivim d'una manera, que ni tan sols tenim cinc minuts per dir un: t'estimo a la gent que ens importa, de manera que el Nadal, es converteix en un parèntesi en el temps de tots (és important que tothom disposi del temps i les ganes de trobar-se) per fer unes trobades quasi obligatòries. Però m'agrada. Així que aprofito també per dir-vos: us estiiiiiiimmm!!!
També és un temps bonic, comença a allargar-se es dia, disposem de més hores de sol, i ens posem contents... iiiii venen animaloooons a passar l'hivern a casa nostra. treieu el cap per la finestra i disfruteu dels bonics cants que us dediquuueeeeennnn.


Bessitoooooos!!!!!

Activistes de Greenpeace tancats a la presó de Copenhague

http://www.activistasporelclima.com/unete_juAantxo.php









Exigim la seva llibertat, firmeu aquí,

Merci

Firmeu la carta contra la pesca europea en el Sahara Occidental ocupat

http://www.fishelsewhere.eu/index.php?parse_news=single&cat=196&art=1015

EN LLUITA!!!

animalons del món, és la nostra lluita!!!!
feu difusió, feu concentració a les respectives facultats!!!!!!!!

veïnes noves

en moltes ganes de dir t'estimoo

MOlts dies davant l'ordinador, massa dies, estudiant, fent treballs i perdent el temps. Moltes ganes de surtir al carrer, viure i dir T'ESTIMOOOOO!!!

grrrr grrrrrr

Fent de lleopard

Margarites per a la margaritaaa!!!

La Margueta se'ns en va tota mudada amb una samarreta nova.
Tristos i contents!!!

M'ha agradat molt com has fet els deures, les fotos són molt boniques!

Mos veim prest nina!!!

rosa que l'amor s'hi posa !!!!

Potser sí que al rosa l'amor s'hi posa, els insectes sembla que prefereixen consumar el seu "amor" damunt el Cistus albidus que d'altres plantes que no tenen les flors rosa.

rosa que l'amor s'hi posaaa

un tresor molt gran

Els nens juguen com a nens...
surten al carrer, van descalços, es serveixen de la imaginació per construir-se allò que se'ls ocurreix, i així dia a dia aprofiten aquesta meravellosa etapa, que a molts dels nostres infants els han robat les activitats extraescolars, les maquinetes i la sobreprotecció d'unes mares que de vegades ni tan sols els deixen embrutar.

Me'n vaig d'allí amb el bonic record d'unes cares somrients !!!

La hamada i el mur de l'oblit

Una realitat que per molt esforç que hi posi, no seré capaç d'oblidar!!

pròxima parada.... (en una mica de sort...)

te'n recordess?¿¿

te'n recordes, laia?

recordes aquells dies que no aconseguíem posar-mos d'acord?

aquelles eternes discussions que manteníem alhora de prendre qualsevol decisió?

I recordes finalment el dia que ens vam fondre en una gran abraçada quan vam descobrir que al fons no erem tan diferents...

jonni i el mussol

Diuen que després d'un viatge sempre tornes algo diferent.

Doncs jo puc corroborar que si que he tornat algo diferent de granada. He tornat amb un mussol que em penja del coll. M'agrada molt. Aquests collarets els fa jonni i diu que el macramé es muy antiguo, es de los egipcios.

I també he tornat amb el meu jersei de ximpanzè, estava allí al mig del carrer per a mi, ara no se si és ell el que em buscava o jo.
La qüestió és que ara ja estem junts.

Ara ja sóc un papincus!!!!

pèsolssss

La Mariasil i l'Antònia se'n van a dinar tard, molt tard. Arriben al restaurant, estan soles..., per fora van passant coses, moltes coses que no volen que els passin desapercebudes. I mirant cap aquí i cap allà, passen dos hores...

i les cueretes blanques no ens esperen...

Pèsols que no són ni baijoques= mongetes tendres ni fesols = mongetes seques...

Samarreta novaaaaa!!!!

Un dia de pluja...? Perfecte per aprofitar-lo per fer totes aquelles coses que fa temps que tens pensades però per a les que no trobes mai el moment.

Del dia d'avui, ha nascut aquesta samarreta!! És un remaqueeee d'una samarreta de maniga llarga enorme que me vaig trobar un dia pel carrer. He fet lo primer patró de ma vida, després he ajuntat les parts, i he fet un dibuixet en les meues noves pintures per a telaa!!!!

Espero que abans de començar de nou les classes tingui temps per fer més cosetes!!!

Bessitos enormes.

Muntanyaaaa amunt

Aquest dissabte teniem previst anar a pujar alguna muntanyeta després dels exàmens, però el vent ens va obligar a quedar-mos a casa tranquilets, però aquest matí ens em despertat amb un bon solet, sembla que ens han fet un petit regal!!!

I entre unes roques em trobo un Sarcocapnos enneaphyla, quina il·lusió, està florida i recordo el seu nom!! Ueee, torno a tenir ganes de recol·lectar!!!

I de nou, ballem amb la muntanya, ens concentrem, la mirem, la notem, la sentim, i intentem fer la millor combinació de passos per poder arribar fins a dalt!
I una vegada allí, una sensació bestial!!

HeLICòpteroooos

M'agraden les libèl·lules, sempre m'han agradat els "helicòpteros" o caballitos segons mas iaies, perquè quan elles eren petites no havien sentit mai el nom d'helicòptero. UUUUiiii i que divertit era arrancar-los-hi el cap i posar-lo entre dos papers, esclafar-lo i mirar el dibuix que quedava, que sempre era diferent ehh!!! Remarquen. Uiii i ara no n'hi ha tantes, am ve a parar lo munt que n'hi havien allevons!!!

Aquesta va ser la conversa que van tenir les meues iaies quan em van veure cosint les ales d'aquesta libèl·lula, jo feia veure que no les escoltava massa, perque si hagués estat pendent de la conversa, hagués hagut d'intervenir en defensa dels pobres animalons.
Però vaig mirar cap a un alte cantó i vaig estar contenta, que almenys les meues iaies haguèssin pogut conviure amb aquests animalets, i amb tota la resta, jugant pels camps i aprenent d'ells. Cosa que molts altres infants no han fet ni podran fer mai.

Com deia abans, m'agraden aquests insectes, m'agrada veure'ls al delta a l'estiu quan es pon el sol, al damunt de cada herba que hi ha.
M'agrada pensar que passen una temporada amb una forma, i quan ja creuen que n'hi ha prou, la deixen i prenen una forma totalment diferent. L'altra resta gairebé intocable, mostrant-nos que ha format part d'alguna cosa.
I m'agrada sobretot el llaç de l'amor que fan alhora de copular... en definitiva, són uns bixos molt romàntics.

La meua faldilla nova!!!

Aquí us presento la meua nova faldilla reciclada a partir d'una samarreta de quan era petita!!!
Estic bastant contenta amb el resultat.
El filet me'l va ensenyar a fer ma iaia, i lo atre pos he anat afegint el que m'ha aparegut.

Alaaa vaig a fer més cosetes, que m'ha agafat una venada:

LIBERTAD CREATIVAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

Auró

Un trosset de natura per portar cada dia al damunt, són fulles enanes d'auró (Acer campestre)

"Jo era a la vegada arbre i ocell, al.lot i al.lota, peix mut dins la mar"

Empèdocles

CasUaLitatS

I un dia, anant pel món te n'adones que estas en consonància amb ell,

avui us heu posat d'acord...

El paradis de les GrULleS

Acabem l'any amb un gran orgasme sensorial i visual, i ens despertem l'any següent gairebé de la mateixa manera que l'hem acabat, envoltats de natura i gent que estimem.


Veiem el final d'any de les nostres grulles, es posen les botes d'aigua i van a dormir a la llacuna, no sigui cosa que a terra ferma vingui alguna rabosa i se les mengi.
Elles fan el mateix que cada dia, no celebren coses estranyes, s'han d'alimentar bé per poder tornar a emprendre el viatge cap al nord, una vegada passi el fred extrem. Per això no es poden permetre tenir ressaques, no poden perdre reserves ni foreces...

Són molt guapes elles, amb el seu semàfor que ens senyala, una vegada es posa vermell, que estan irritades. Potser si nosaltres en tinguessim un també ens aniria bé.

És un bon començament, no?



I és que contínuament necessito marxar de la ciutat i deixar que els meus cinc sentits es carreguin de sons, olors, imatges, textures...

Mil idees...

Una petita maduixa solitària espera que algú se la mengi. És la única esperança que té per poder-se expandir. Les femtes d'aquest algú li permetran l'exploració d'altres territoris, en el millor dels casos.

La maduixa té un únic objectiu i la paciència serà l'estratègia que haurà d'adoptar per aconseguir-lo.

Parlo per mi per no generalitzar amb tota l'espècie de l'Homo sapiens. Amb un sistema nerviós molt desenvolupat i un cervell que és capaç de crear moltes associacions amb tots els estímuls percebuts i que a part d'això és capaç d'imaginar coses que ni tan sols existeixen. Aquí comença el problema de la prioritat, saber prioritzar aquelles coses que més ens agraden, deixant en segon lloc aquelles que no ens aporten tantes coses, sumant-li el problema de la perseverància, saber tenir una continuïtat amb una cosa que has triat a llarg termini, però que en el moment et treu temps per fer altres coses que t'ocasionen plaer a curt termini.
Buaaa i afegeix-li la pluja impressionant d'idees i projectes que se't presenten al cap cada moment, doncs jo la veritat no dono a l'abast. Crec que ha arribat l'hora de posar un límit en el que puc fer i el que no, però és que sóc molt polifacètica i m'agraden moltes coses.
Ahir a la nit vaig somiar que ja tenia una llibreta plena d'idees que se m'ocurrien per la nit, cada nit m'havia d'aixecar per apuntar les coses que em passaven pel cap. Llavors vaig començar a vendre idees... i aquest somni m'ha donat una idea, jejeje.
Crec que podriem entre tots anar deixant constància d'aquelles coses que se'ns ocurreixen que podrien ser útils per canviar una mica les coses, o simplement per passar-ho bé, així si algú no pot dur a terme el seu projecte, li pot passar a alguna altra persona que disposi del temps i recursos per poder fer-lo....

Bessitos enormes a tots!!